Les notes Post-it.

Quan Stephen Silver va elaborar una peculiar cola més aviat feble que es podia reutilitzar una vegada i una altra, no va aconseguir enganxar els responsables de l'empresa 3M, on treballava. Silver havia sintetitzat una pega formada per petites esferes acríliques que no destacava per la seva potència, però que mantenia els papers enganxats, permetia separar-los sense deixar marques i es podia tornar a fer servir.

La seva proposta d'utilitzar-la per untar taulers d'anuncis per adherir-hi papers no va convèncer. Però Silver era perseverant i va continuar explicant en reunions les bondats del seu adhesiu. En una de les reunions hi ha assistir el seu company Arthur Fry, que cantava en un cor religiòs. Desesperat perque no trobava la manera d'aguantar les marques quan tenia un cançoner damunt del faristol, va pensar que aquest adhesiu podia fer-li un gran servei. I així va ser.

Aquest fet va convèncer els caps de l'empresa que, després de cinc anys de proves, llençàren els primers post-it l'any 1980. El públic no s'hi va enganxar de seguida, però una campanya comercial més imaginativa va causar furor. Aviat les notes adhesives es presentaren com a eines ben útils. Així, un adhesiu d'aparent mala qualitat ha donat peu a una de les patents més reeixides dels darrers temps. Cal recordar aquesta pàgina de la història recent de la química potser marcant-la amb un post-it.

Xavier Duran, revista Sàpiens núm. 90

Frases amb història

"S'ha de equilibrar el pressupost i s'ha de reduïr el deute public. La gent ha d'apendre a treballar de nou, enlloc de viure a costa de l'Estat" -Marc Tull Ciceró 55aC.

Ref: Sàpien núm 91

" La nostra juventut es indisciplinada i decadent, els joves no escolten els consells dels vells, la fi dels temps està a prop" - Inscrpció tribu Caldeus 2000 aC (antiga Mesopotàmia)

Ref: Sàpiens núm 95

El pinta-llavis

Sembla que va ser la reina sumèria Shubad la primera en pintar-se els llavis de vermell, ara fa més de quatre mil anys. Devia tenir èxit perque el cementiri reial de la seva ciutat, Ur (actual Irak) s'hi han trobat cossos enterrats que tenien al seu aixovar funerari pintures de llavis guardades en closques.
La idea no va tenir sempre tan bona reputació, però a mitjan segle XIX el costum d'alguns actors es devia encomanar a l'alta societat i la marca francesa Guerlain va crear, el 1870, el primer llapis de llavis, que va anomenar (Ne m'oubliez pas).

Article: Xaver Duran (Revista Sapiens núm. 91)

Origens us desitja...

Origens de la fulla d'afaitar rebutjable

King Camp Gillette (1855-1932) que es guanyava la vida viatjant i venent taps de corona per a begudes carbòniques, va pensar que si aquells taps es llençaven després de ser usats, també es podia fer el mateix amb les fulles d'afaitar.

El 1903 va vendre 51 maquinetes. L'any següent 90.000 i 123.000 fulles. Una gran fortuna que no va saber gestionar doncs bona part de la mateixa va acabar en mans d'Hisenda.

Sàpins nº 89. Ref: L'invent del mes. Autor: Xavier Duran

Per què es diu que quan una dona té la regla se li talla la maionesa?

A l'edat mitjana es creia que afectava la massa de pa i dels bunyols. I si remenem en la cultura del Talmud, si una dona es trobava a l'inici del període i passava entre dos homes, n'estava condemnant un a mort.

En algunes societats de l'Uganda actual, es crema la roba que ha portat la dona durant el període i es destrueix la cassola que ha fet servir per cuinar. D'altres comunitats opten per aïllar les dones durant aquests dies.

Sincerament, amb aquests antecedents, no és estrany que la gent cregui que si una dona té la regla no pot fer maionesa perquè se li negarà. Però, per si us queda algun dubte, taxativament us neguem la seva autenticitat.De fet, es pot demostrar que es tracta d'un mite sense fonament.

Sàpiens 83, autor: Roger Costa, antropòleg.

El microones

Tot va començar amb la segona guerra mundial. La casualitat va fer que un home, Percy L. Spencer, descobrís que l'invent que els anglesos van desenvolupar per lluitar contra els raids alemanys i detectar-los enmig de la foscor també servís per escalfar aliments. La causa: una presa de xocolata.

El Sr. Spencer, el teníem aturat davant un magnetró amb la xocolata a la butxaca quan es va adonar que s'havia fos. Després d'una nit de reflexió, el Sr. Spencer va tornar al laboratori amb un enginyer, un ou, una gallina i una cassola foradada. La va posar davant el magnetró per la banda del forat, amb l'ou a dins, i la llegenda explica com rovell i clara d'ou li van esclatar als morros. Les ones de radar, a més e permetre localitzar avions o submarins, servien per escalfar i cuinar.

Ref: Sàpiens nº65. Autor: Francesc Murgadas, periodista.

ORIGEN de la frase feta "l'any de la picor"

Una greu plaga de puces a l'àrea de Barcelona al 1471.

Referència: Roger Costa, Sàpiens nº 84, octubre 2009

A què es refereix la dita popular "semblar can seixanta"

Era el malnom d'una fàbrica de teixits del Raval, coneguda pel seu desordre. Cada autor, però hi introdueix matisos i teories diferents.

La primera versió conta que la fàbrica s'aixecava damunt un antic hort de cebes, l'amo del qual en una ocasió va intentar especular amb la producció: no les va voler vendre que no arribessin seixanta, fins al punt que es va estimar més deixar-les podrir abans que treure-se-les per un preu inferior. A partir d'aquesta anècdota, l'indret es conegué com l'hort d'en Seixanta, renom que heretà posteriorment la fàbrica esmentada.

Una altra versió postula que el tal Seixanta tenia molts fills, seixanta segons acostumava a dir de manera exagerada, i d'aquí el nom.

Referència: Roger Costa, Sàpiens nº82, agost 2009

És veritat que l'himne nacional català prové d'una cançó eròtica?

Doncs sí. La cançó en qüestió és Els Tres segadors o Els tres garberets, una de les balades eròtiques més cantades pels homes de pagès durant almenys quatre-cents anys.
Des d 'una perspectiva actual pot semblar inversemblant que aquesta cançó sigui el precedent de l'himne nacional del Principat. Res més lluny de la realitat. Com era freqüent a l'època en què les cançons es transmetien de boca a orella, l'autor de la lletra política va aprofitar l'estructura d'una cançó ben coneguda per difondre la nova amb més facilitat.

Referència: Roger Costa, Sàpiens nº 81, juliol 2009.

Des de quan existeix el costum d'afaitar-se i depilar-se?

Al principi dels temps, homes i dones es llevaven el pèl amb èines com ara pedres o bé petxines, que de manera natural permetien fer la funció de pinça. Més tard, pels volts del 3.000 aC es van començar a desenvolupar estris de coure , i se suposa que aquest és l'inici de les navalles d'aquest metall.

Els sacerdots egipcis van ser els primers de qui tenim constància que s'afaitaven tots els pèls del cap.

Alexandre el Gran, uns anys després va estendre el costum d'afaitar-se entre els seus soldats com a mesura defensiva, per evitar que l'enemic els estirés els pèls.

A l'antiga Roma, les dones s'afaitaven i s'arrencaven les celles amb pinces. També feien servir plantes verinoses com a crema depilatòria.
L'hàbit d'afaitar-se va posar-se de moda fins a temps d'Adrià (S.II) qui va posar de moda la barba.A l'India els homes tenien per costum portar cabells i barba ben retallats, i pit i pubis afaitats, mentre que les dones ja es depilaven les cames, una lluita contra el pèl, com podeu veure.
I és que arrencar-se els pèls amb un estri és un costum que es remonta ja fa molt de temps

Referència:Roger Costa, Sàpiens nº 65, març 2008