Una greu plaga de puces a l'àrea de Barcelona al 1471.
Referència: Roger Costa, Sàpiens nº 84, octubre 2009
dilluns, 25 de gener del 2010
A què es refereix la dita popular "semblar can seixanta"
Era el malnom d'una fàbrica de teixits del Raval, coneguda pel seu desordre. Cada autor, però hi introdueix matisos i teories diferents.
La primera versió conta que la fàbrica s'aixecava damunt un antic hort de cebes, l'amo del qual en una ocasió va intentar especular amb la producció: no les va voler vendre que no arribessin seixanta, fins al punt que es va estimar més deixar-les podrir abans que treure-se-les per un preu inferior. A partir d'aquesta anècdota, l'indret es conegué com l'hort d'en Seixanta, renom que heretà posteriorment la fàbrica esmentada.
Una altra versió postula que el tal Seixanta tenia molts fills, seixanta segons acostumava a dir de manera exagerada, i d'aquí el nom.
Referència: Roger Costa, Sàpiens nº82, agost 2009
És veritat que l'himne nacional català prové d'una cançó eròtica?
Doncs sí. La cançó en qüestió és Els Tres segadors o Els tres garberets, una de les balades eròtiques més cantades pels homes de pagès durant almenys quatre-cents anys.
Des d 'una perspectiva actual pot semblar inversemblant que aquesta cançó sigui el precedent de l'himne nacional del Principat. Res més lluny de la realitat. Com era freqüent a l'època en què les cançons es transmetien de boca a orella, l'autor de la lletra política va aprofitar l'estructura d'una cançó ben coneguda per difondre la nova amb més facilitat.
Referència: Roger Costa, Sàpiens nº 81, juliol 2009.
Des d 'una perspectiva actual pot semblar inversemblant que aquesta cançó sigui el precedent de l'himne nacional del Principat. Res més lluny de la realitat. Com era freqüent a l'època en què les cançons es transmetien de boca a orella, l'autor de la lletra política va aprofitar l'estructura d'una cançó ben coneguda per difondre la nova amb més facilitat.
Referència: Roger Costa, Sàpiens nº 81, juliol 2009.
Des de quan existeix el costum d'afaitar-se i depilar-se?
Al principi dels temps, homes i dones es llevaven el pèl amb èines com ara pedres o bé petxines, que de manera natural permetien fer la funció de pinça. Més tard, pels volts del 3.000 aC es van començar a desenvolupar estris de coure , i se suposa que aquest és l'inici de les navalles d'aquest metall.
Els sacerdots egipcis van ser els primers de qui tenim constància que s'afaitaven tots els pèls del cap.
Alexandre el Gran, uns anys després va estendre el costum d'afaitar-se entre els seus soldats com a mesura defensiva, per evitar que l'enemic els estirés els pèls.
A l'antiga Roma, les dones s'afaitaven i s'arrencaven les celles amb pinces. També feien servir plantes verinoses com a crema depilatòria.
L'hàbit d'afaitar-se va posar-se de moda fins a temps d'Adrià (S.II) qui va posar de moda la barba.A l'India els homes tenien per costum portar cabells i barba ben retallats, i pit i pubis afaitats, mentre que les dones ja es depilaven les cames, una lluita contra el pèl, com podeu veure.
I és que arrencar-se els pèls amb un estri és un costum que es remonta ja fa molt de temps
L'hàbit d'afaitar-se va posar-se de moda fins a temps d'Adrià (S.II) qui va posar de moda la barba.A l'India els homes tenien per costum portar cabells i barba ben retallats, i pit i pubis afaitats, mentre que les dones ja es depilaven les cames, una lluita contra el pèl, com podeu veure.
I és que arrencar-se els pèls amb un estri és un costum que es remonta ja fa molt de temps
Referència:Roger Costa, Sàpiens nº 65, març 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)