Cook, el cuiner cuinat.

James Cook ha passat a la història com el "Capità Cook" (s. XVIII). Si en traduïm el seu nom, en anglès vol dir cuiner. Si pensem en com va morir, la frase " el cuiner ha estat cuinat" té un cert sentit.

Cook va ser asssassinat en la badia de Kealakeua, a Hawaii. Els nadius, enfurismats, van agafar el cos del navegant  "per fer una bona escudella"....Aquesta tesi va ser alimentada per les múltiples notes que Cook havia pres al llarg dels seus viatges referides al canibalisme, de l'illa de Nova Guinea a la de Pasqua, i també en alguns indrets de la Polinèsia.

La versió actual és que el capità, efectivament, va ser bullit. Però no per ser menjat, sinó perquè els hawaians consideraven que la força d'un enemic raïa en els seus ossos. De manera que calia bullir el cos per obtenir-ne l'esquelet i així assolir la seva força.

No va haver-hi àpat, pel que sembla. Quan les tripulacions dels Resolution i el Discovery es van imposar sobre els nadius en la batalla del 14 de febrer del 1779, van recuperar l'ossamenta del capità.

Autor: Sergi Ramis, Sàpiens nº 118.

Un assassinat, la pena de mort i la redacció de la Constitució espanyola

L'any 1978, Esteban Romero Sánchez es dedicava a vendre pisos. Feia poc que Franco s'havia mort i tot just s'estaba debatent la inclusió de la pena de mort en la redacció de la Constitució espanyola.

El Sr. Romero veia passar els mesos sense vendre res. S'anava endeutant i la seva angoixa augmentava. El 17 de setembre va anar a veure la senyora Francisca Massoni. Mentre visitaven el pis de mostra, ella no parava de parlar, dubtant de si comprava el pis o no.

Seguint un impuls que mai no es va poder explicar, el Sr. Romero va agafar un mall oblidat pels paletes i la va matar. Després, en va fingir un segrest. No li va servir de res. 

El 9 d'octubre, ho va intentar de nou. Aquest cop, un nen. Tenia nou anys. El va enterrar al mateix indret que a la seva primera víctima, demanant-ne un rescat a la seva família, després. Però, en aquesta ocasió, un important desplegament policial va acabar amb la detenció de l'assassí.

Aquests fets van donar força als partidaris de la pena de mort per incloure-la-hi en un dels articles que conformarien el redactat final de la Constitució, però, finalment, es va optar per a la seva omissió.

El Sr. Romero va salvar la vida pels pèls. Li van caure dues penes de trenta anys. Avui dia té un modest negoci en algun indret d'Espanya.

Andreu Martín, Sàpiens número 95

L'aspirina

El pare del químic alemany Felix Hoffman patia dolors reumàtics, motiu suficient com per motivar-lo per buscar un analgèsic que no maltractés l'estòmac però li allaugerís el dolor.

Va pensar en una forma modificada de la salicina, l'àcid acetilsalicílic, sintetitzat pel francés Charles von Gerhardt el 1853. 

Hoffmann treballava a l'empresa Bayer i allà el farmacòleg Heinrich Dresser va veure efectes positius en la substància, però també va tenir por de possibles efectes secundaris. A més, estava enfeinat assajant una altra molècula proposada per Hoffmann, la diacetilmorfina, és a dir, en una paraula, l'heroïna.

Arthur Eichengrün va tirar endavant el projecte, i, el 1899, Bayer va presentar l'aspirina.

El nom "aspirina prové de la inicial "a" per acetil, la resta fa referència a la "Spiraea Ulmaria", la planta de la qual s'havia aïllat la salicina.

L'aspirina es va revelar com un gran analgèsic, efectiu contra els dolors, les febres i les inflamacions. Avui dia es recepta per a tantes coses que es pot dir que la tenim present en les nostres ments i en les nostres llars.

Xavier Duran, Sapiens número 95