L'any 1978, Esteban Romero Sánchez es dedicava a vendre pisos. Feia poc que Franco s'havia mort i tot just s'estaba debatent la inclusió de la pena de mort en la redacció de la Constitució espanyola.El Sr. Romero veia passar els mesos sense vendre res. S'anava endeutant i la seva angoixa augmentava. El 17 de setembre va anar a veure la senyora Francisca Massoni. Mentre visitaven el pis de mostra, ella no parava de parlar, dubtant de si comprava el pis o no.
Seguint un impuls que mai no es va poder explicar, el Sr. Romero va agafar un mall oblidat pels paletes i la va matar. Després, en va fingir un segrest. No li va servir de res.
El 9 d'octubre, ho va intentar de nou. Aquest cop, un nen. Tenia nou anys. El va enterrar al mateix indret que a la seva primera víctima, demanant-ne un rescat a la seva família, després. Però, en aquesta ocasió, un important desplegament policial va acabar amb la detenció de l'assassí.
Aquests fets van donar força als partidaris de la pena de mort per incloure-la-hi en un dels articles que conformarien el redactat final de la Constitució, però, finalment, es va optar per a la seva omissió.
El Sr. Romero va salvar la vida pels pèls. Li van caure dues penes de trenta anys. Avui dia té un modest negoci en algun indret d'Espanya.
Andreu Martín, Sàpiens número 95
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada