El pare del químic alemany Felix Hoffman patia dolors reumàtics, motiu suficient com per motivar-lo per buscar un analgèsic que no maltractés l'estòmac però li allaugerís el dolor.Va pensar en una forma modificada de la salicina, l'àcid acetilsalicílic, sintetitzat pel francés Charles von Gerhardt el 1853.
Hoffmann treballava a l'empresa Bayer i allà el farmacòleg Heinrich Dresser va veure efectes positius en la substància, però també va tenir por de possibles efectes secundaris. A més, estava enfeinat assajant una altra molècula proposada per Hoffmann, la diacetilmorfina, és a dir, en una paraula, l'heroïna.
Arthur Eichengrün va tirar endavant el projecte, i, el 1899, Bayer va presentar l'aspirina.
El nom "aspirina prové de la inicial "a" per acetil, la resta fa referència a la "Spiraea Ulmaria", la planta de la qual s'havia aïllat la salicina.
L'aspirina es va revelar com un gran analgèsic, efectiu contra els dolors, les febres i les inflamacions. Avui dia es recepta per a tantes coses que es pot dir que la tenim present en les nostres ments i en les nostres llars.
Xavier Duran, Sapiens número 95
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada